Por virtud principal de su información fonética, el ALPI es como una especie de acta documental del carácter y fisonomía del habla popular de la Península en los años inmediatamente anteriores a la guerra civil. La honda conmoción producida por esta guerra en todo el país, y el movimiento de población ocasionado después por motivos económicos y sociales, habrán modificado sin duda alguna las líneas del ALPI, lo cual acentúa su interés como testimonio de valor histórico.

(Navarro Tomás, 1975: 14)

Malgrat el temps transcorregut i de la publicació dels atles regionals, el valor científic de l'ALPI segueix sent indubtable, entre altres coses perquè la península Ibèrica no té fins ara cap atles general semblant als que tenen altres grans dominis lingüístics europeus, un atles de referència amb el qual poder contrastar les dades recollides amb posterioritat a les mateixes zones, i els materials del qual permeten, a més, l'estudi comparat de les parles iberoromàniques. És cert que des dels anys en què se’n va fer el gruix de les enquestes les varietats lingüístiques peninsulars han evolucionat i, sobretot, les condicions demogràfiques i socials són molt diferents de les que reflecteixen les dades de l'ALPI, però precisament per aquests motius resulta evident que el pas del temps no ha devaluat els continguts d'aquest atles, sinó que els ha convertit en documentació lingüística i etnogràfica; i d'aquí el seu interès científic.